EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT
Valoració d' Arantxa: L' eufòria dels troians
Aquest conte m’ha sorprés moltíssim perquè el personatge era una persona més en el món, normal. I de sobte amb el pas del temps acaba en la misèria. Ha d’aprendre a viure d’una forma cruel: sense veure els seus propis fills, sense braç, en el carrer, demanant diners en el metro; terrible. He de dir que este conte al principi el llegia i no em suggeria res, però al llarg del conte em ficava en la situació del personatge i desitjava que mai acabara. Va arribar el final i per a res pensava que acabara així, pensava que moriria de fred o de fam; però mai per salvar una persona; una persona que volia abandonar la vida per la postguerra. I qui la va abandonar va ser ell, a pesar de la seua situació i les seues condicions salva una persona de la societat que li va portar a tals extrems. I al cap i a la fi per a res, ja que la dona maleeix i inclús bota més sobre el cadàver.
Valoració de Javi: Sant valentí
El conte que més m’ha sorprès és el de “Sant Valentí” perquè creía que seria el típic rollo d’enamorats que celebren lo feliços que son fent coses súper romàntiques i demostrant-se tot el que es volen però no, m’ha sorprès molt i m’he sentit identificat amb el conte ja que parla d’una xica que ha vist al museu i li ha recordat a l’única vegada que es va enamorar i després conta que ha estat amb moltes xiques però no s’ha enamorat de ninguna perquè sempre trobava defectes en elles i quan podria haver-ho intentat amb aquella xica del museu no ho fa perquè té por a enamorar-se i s’assabenta de que per això no ha estat mai amb ninguna xica de les anteriors o almenys és així com ho veig jo, supose que Quim Monzó no ha posat final a esta història per a que cadascú la interprete com vullga.
Valoració de Teresa: Vida matrimonial
Aquest conte a mi és el que més m'ha sorprés en el sentit de què mai imaginaria un matrimonicom el d'aquest capítol. Quan jo vaig llegir el títol del conte imaginava una història d'una parellajove que acaba de casarse i experimenta una nova vida amb alguns que altres problemes senseimportància. Al llegirho, m'he portat una sorpresa perquè es parla de la desconfiança, quesuposadament no hi hauria d'haver. En aquest cas, l'home i la dona escolten una parella fentl'amor, aleshores ells apaguen la llum per a dormir. L'home vol fer l'amor amb la seua dona, peròno té la confiança per dirli ho, aleshores decideix ferlo a soles, pocs minuts després la seuadona s'aixeca cap al seu llit i l'home es nega a fer l'amor i, avergonyit, no vol dirli a la seua donala veritat. La seua dona torna al seu llit i fa el mateix que el seu home. L'home s'adona del queella està fent i plora de tristesa i vergonya.
Valoració de Maria Mauro: Quarts d'una
El conte que més m’ha impactat és Quarts d’una, perquè porta al lector en un embolic de camins entrecreuats i eixides inesperades fins no quedar rastre de la idea inicial que t’haviesfet de la història. Et quedes verdaderament perplex quan acabes de llegir, i en conjunt és una situació tan complexa que costa arribar-se a fer a la idea. Verdaderament et fa pensar quèés el que passava pel cap de l’escriptor quan va concebir-la. No obstant això, el surrealisme comença a poc més de la meitat, quan es sap que l’interlocutor no està realment parlant amb la Maria, i va incrementant-se fins arribar a la delirant veritat. És un conte realment interessant de llegir, però has de llegir-lo més d’una vegada per arribar a comprendre’l, encara que la situació rocambolesca t’arranca un somriure.
Valoració de Diana Tarazón: Vida matrimonial
El conte que més m'ha agradat a sigut Vida Matrimoial. Narra la història d'una parella casada ja cap a vuit anys que han de quedar-se a passar una nit en un hotel. En l'hotel, els llits estan separades. Quan desiden gitar-se escolten a través de la paret els gemecs d'una parella mantenint relacions sexuals. A l'escoltar-ho, la parella es riu. Al poc, els dos es pregunten si a l'altre li hauran entrat ganes de fer l'amor. Cap diu res, però els dos pensen a passar-se de llit per a donar-se afecte. El marit pensa que ella no voldrà i llavors es masturba, però en finalitzar, la seua dona i busca perquè si que té ganes. El marit li confessa que s'ha masturbat perquè pensava que ella no iba a voler, la dona no diu res, ella també ho está fent.És una història comuna hui en dia perquè les parelles no tenen la suficient confiança per a dir i comentar els problemes o suggeriments que vullguen dir-se. Però m'ha agradat perquè ésentretinguda i potser una història real.
Valoració de Sandra: L'afany de superació
El conte que m'ha semblat més sorprenent ha sigut el de L'afany de superació. És un conte en el qual els protagonistes són un matrimoni, i la dona ja no sent que el seu marit tinga desig per ella, llavors decideix recórrer a la cirurgia i al temps el seu marit la deixa. Pense que la deixa perquè no tot és tenir un físic i menys de plàstic, ja que per una estona ho gaudeixes, igual que a l'hora de mirar-lo, però a la llarga no agrada tant perquè cada un som com som i també d’acord ens anem fent majors el cos canvia i tots ens arruguem com panses.Aquest conte m'ha fet reflexionar i pensar sobre aquest tema, perquè a part que és perillós i et vasenganxant cada vegada més en veure que canvies i et veus millor i també pot arribar a un límit queno arribes ni a reconèixer, com li deia la amiga de la protagonista.
Valoració de Victoria: Quarts d'una
En aquest llibre m'han sorprés diversos contes, alguns per a bé i altres per a mal però, dins de tots eixos m'ha paregut interessant al mateix temps que entretingut, Quarts d'una. D'aquest conte m'hacridat l'atenció, a més que era més llarg que la majoria de les altres històries, la intriga i al mateixtemps, les ganes que et dóna de continuar llegint la història per a veure com acaba. Este és un puntmolt a favor per a mi ja que, el meu tipus favorit d'històries és el d'intriga. També he d'afegir queés una història entretinguda i sorprenent que conté un final inesperat segons el lector que el llija,encara que també és un poc trist per la decepció de la mort de la germana de què ell estavaenamorat.
Valoració de Diana Dragomir: La bella dorment
El conte d'aquest llibre és molt curt però en el mateix temps molt ambigu.Comença igualment com al final de l'original història de la Bella qui hi dorm , on elcavaller troba a la bella noia que dormia sobre una llitera feta amb branques de roure ienvoltada de flors de tots els colors.
Des d'allà tot sembla bé, el cavaller s'enamora de l'instant de la seva bellesa i dels seusulls i sent molt amor per ella. Després que ell la besa amb passió, la bella dona esdesperta compartint la seva encantadora somriure i fa tremolar al cavaller. La cosaestranya està en el final del conte quan el cavaller intenta ajudar la noia a aixecar peròs'adona que ja ella n'estava l'única noia bella d'allí i que havia altra igualment uns metres distància.
El final m'ha sorprès molt perquè no pensava en un final tan brusc. Però d'altra bandapenso que l'autor volia dir alguna cosa amb això, ens volia mostrar un detall a aquestahistòria. De vegades la bellesa no és tot, i el cavaller no havia de triar a la noia nomésper això, perquè la bellesa es una cosa que passa i no es queda, el que queda ésl'ànima.
Valoració de Jonatan: L'eufòria dels troians
El conte que més m’a sorpres ha sigut el capitol de ''L'eufòria dels troians'' perquè no apareix ni humor ni ironia, això sí tot el pitjor que et puga passar a la vida él passa a ell. "Li boten del treball, perd el braç, té dos accidents, li lleven la casa..." hauriem destacard’aquest capítol que després de pasar-li tot el que li passa, que ha arribat al punt de haver de demanar caritat a la boca del metro, ha sigut valent en seguir la vida i no deixar-laperdre perquè alguna persona que li haja passat això haura arribat al punt del suïcidi i ell no va cotinuar amb força fins que mor.
Valoració de Salvador: La fauna
El conte que més m'ha agradat és "La Fauna". Hi tracta d'un gat,que sols vol acabar amb el seu enemic natural, el ratolí. Però totsels seus intents per a aconseguirho acaben frustrantse. Al primerintent, ho és pel gos, que en l'ordre natural és, també, el seuenemic major; és a dir, el gat és la pressa del gos.
Al segon intent, és l'home qui impedeix al gat complir amb el seuobjectiu, apallisantlo amb cops de granera. A la tercera va lavençuda, finalment el gat aconsegueix caçar el seu rival. De fet, nosatisfet amb haverlo apressat, també llança al ratolí a una paella iel fregeix fins a la mort. El gat, després d'acabar amb el ratolí éssent totalment feliç.
Baix el meu punt de vista, el conte m'ha agradat molt, ja que emrecorda la mítica serie de "Tom & Jerry", que jo seguia quan hi eraun nano.
La meva qualificació per a aquest conte és un 8'5, per diversosmotius.El primer i més important: l'actitud del gat em pareixtotalment correcta; es a dir, fins que no aconsegueix el seuobjectiu no para d'intentar-ho. El segon es refereix a la qualitat deltext. En aquest cas, l'estil del conte m'ha agradat molt i em pareixque està redactat de forma correcta.
Valoració de Carmen E: L'eufòria dels troians
El conte que més m'ha sorprès de tots els que conformen el recull és “L’Eufòria dels Troians”. En primer lloc, perquè m’ha commocionat com la vida d’una persona pot canviar de manera tan radical en tan poc de temps: com una mala situació dóna lloc a un altra i així successivament fins que acaba enfonsat en un món completament diferent on mai hauria imaginat, un món que el tracta amb injustícia i que supose que és el mateix ara que quan l'autor escrigué el llibre. M’ha sorprès, també, la manera que té Monzó d'anar enllaçant la història, doncs mai no diu el nom del protagonista i hi parla d’ell amb oracions que anomenen el que feia de jove o el que tenia i li agradava. Finalment, no he entès molt bé la relació del títol amb l’argument, i tal volta és açò el que més m’ha sorprès.
Valoració de Belen: Sant valentí
AQUEST RELAT ANOMENAT SAN VALENTÍ TRACTA D´HOME QUE LI COSTA MOLT ENAMORAR-SE ENCARA QUE HA ESTAT AMB MOLTES DONES. EL QUI MES M´AGRADA QUE EL TEMA PRINCIPAL ES L´AMOR JA QUE ES LO QUE BUSCA EL PROTAGONISTA.
LO QUE MES M´HA SORPRES ES QUE L´HOME ES UNA PERSONA QUE NOMÉS S´ESTIMA A ELL MATEIX, A ESTAR I A CONEIXER A MOLTES DONES PERO NO S´HA ENAMORAT DE CAP.
L´HOME HA CONEGUT A MOLTES DONES I TOTES LES DONES DIFERENTS, TOT ERA DIFERENT NO SE PAREIXIAN EN RES I NO S´HA ENAMORAT MAI.
ES UN TEMA QUE POT PASSAR EN LA VIDA REAL, PERQUE A TOT EL MON ÉS PASSA. PERO ES REALMENT SOSPETXOS QUE DE TANTES DONES QUE HA CONEUT NO S´HA ENAMORAT DE NINGUNA DONA. I SOBRE TOT ON TRANSCORRE TOT AIXO ES AL MUSEU PERO ELL PENSE QUE ES IGUAL ON CONEGA A LES DONES PERQUE ES ELL QUE NO ES POT ESTIMAR MES QUE A LES DONES, ES DIR QUE ES POT ESTIMAR ESTA CLAR PERÒ NO HI HA QUE SER TAN EGOISTA.
Valoració de Sergio: Força de voluntat
El conte que més m'ha impressionat és el de "Força de Voluntat", ja que ens intenta donar una ensenyança sobre el que mai es perd, l'esperança. La història intenta ensenyar que posant interès i afany es poden aconseguir la majoria de reptes.
Al seu torn, esta història és un poc panoli, ja que no és normal que un home li parle a una pedra, però així i tot t'ensenya que l'esperança és l'últim que es perd.
El que més m'ha agradat del conte és que d'un exemple tan simple com el de parlar a un ser inert, et poden eixir tantes lliçons.
El que menys m'ha agradat ha sigut que el personatge li parla molt a la pedra, la qual cosa fa que el conte siga pesat. Però sense estes repeticions, no es podria observar l'exemple que dóna este conte.
Finalment, este conte el situaria en un altre llibre, ja que no hi ha cap relació entre este conte i la resta. Perquè la majoria de contes tenen com a tema l'amor entre un home i una dona. El situaria en un llibre que ensenyara lliçons a partir d'exemples de la vida quotidiana.
La nota que jo li posaria a este conte seria d'un 8.
Valoració de Miriam: Per què les busques del rellotges gire en el sentit de les busques dels rellotges?
El conte que més m’ha sorprés ha sigut el “Per què les busques del rellotges giren en el sentit de les busques dels rellotges?”, perquè no m’esperava que tot el conte tractara d’un triangle amorós i que el marit li donara consell l’ amant per a que la seua dóna el deixe en pau.