EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT
En este treball tractarem les descripcions dels personatges principals. Quan ens van preguntar sobre quin tema volíem fer el treball, pensàrem que era una bona idea ajuntar-nos els dos grups que vam fer les descripcions de personatges de "La plaça del Diamant". En este treball, ens han sorgit prou dificultats, ja que l'autor no dóna molts detalls dels personatges, per la qual cosa a través de les cites, és per on hem obtingut més informació. Per a acabar, tractarem unes conclusions (el que hem aprés o el que ens ha paregut) .
DESCRIPCIÓ DE PERSONATGES:
L’HONESTEDAT:
En este conte apareixen: Senyor Rdz, infermera, altra infermera, l'amiga, el nóvio i el metge.
Senyor Rdz:
Apareix mort des del principi del conte.
Amb els més negres pressentiments, la infermera agafa el canell del malalt per prendre-li el pols. No en té. És mort (pàg. 9).
La infermera:
És una xica molt educada i tranquil·la.
La infermera entra a l’ habitació 93, diu “bona tarda” i s’ acosta al llit del malalt. (pàg. 9).
Esta infermera pareix novella, ja que s'espanta en trobar-se al mort.
Guarda la càpsula dins del pot, arracona el carret contra la paret i surt de l’habitació. (pàg. 9).
La infermera de cap:
Pareix una dona tranquil·la i que no li agrada molt el seu treball, ja que quan li diuen que s'ha mort un pacient, intenta buscar una excusa.
No li va gens bé, que se li hagi mort un malalt en aquell moment. Falta un quart per plegar i avui més que mai li interessa sortir a l’ hora (pàg. 10).
El metge:
És un xic amable i simpàtic.
Li diu que no és preocupi i que se'n vagi tranquil·la: ell es n'encarregarà (pàg.13).
Físicament no diu res, però nosaltres l’imaginem com un xic alt, fort i bonic.
Els llavis del metge la trastornen. Son molsuts, tersos (pàg. 13).
L’AMOR:
En este conte apareixen: L'arxivera i el futbolista.
L’ arxivera Psicològicament:
És intel·ligent, divertida, té caràcter, és eixuta i displicent. Aquesta xica és molt segura d'ella mateixa i orgullosa.
Fa veure que té altres amants, perquè el futbolista no es cregui amb cap dret (pàg. 15).
Físicament, és hermosa, ostentosa i molt atractiva.
L’arxivera és una dona alta, guapa, amb trets facials grans i vius (pàg. 15).
Futbolista Psicològicament:
És intel·ligent, divertit i té caràcter. Aquest personatge és una mica innocent i incrèdul sobretot al principi de la història ja que segons va passant el temps espavila i deixa de ser-ho.
És intel·ligent , divertit, i té allò que la gent en diu caràcter. (pàg. 15).
De tant en tant, quan ell li truca, encara que no tingui res a fer li diu que aquell dia no li va bé que es vegin (pàg. 15). Un dia, el futbolista agafa coratge i li parla (pàg. 17).
És un home fanfarró, fort i agraciat físicament. És un home alt, guapo amb trets facials i vius (pàg. 15).
VIDA MATRIMONIAL:
En este conte apareixen: Zgdt, Bst i parlen de la parella de l’habitació del costat.
Zgdt:
Psicològicament, és una xic que amb el pas del temps ha deixat un poc de costat la seua dona pel que s'ha tornat un poc descuidat, este conte reflecteix molt el tema sexual d’una parella madura.
Fa uns anys no hauria dubtat. Hauria sabut, just abans d'apagar la llum, si la Bst en tenia ganes, si els gemecs de l'habitació del costat l’havien encès o no. (pàg. 20).
Físicament, no està definit, però nosaltres ens l'imaginem com un xic amb més edat que la xica, d'estatura baixa i no molt musculós.
Bst:
Psicològicament, és una xica prou tímida i segons pareix amb no molt de caràcter. Els dos son tímids, ja que no tenen la confiança per a dir-li al seu company les coses que ells volen (fer l’ amor). Físicament, ens la imaginem com una xica jove, baixeta, amb pèl no molt llarg i prima.
La parella de l’ habitació del costat:
No diu res sobre ells pel que cada un de nosaltres ens l'hem imaginat d'una forma, uns com una parella jove i altres com una parella més adulta.
LA SUBMISSIÓ:
En aquest conte només ix una dona.
Dona:
Psicològicament, és una dona alegre, decidida, sense por de res i amb les idees ben clares ja que busca un home tal com ella vol i no es deixa portar per res.
Esta dona sembla que accepta la submissió. Vol un home que no parli mai d'amo, que no li digui mai que l’ estima (pàg. 23).
Ha de ser un home intel·ligent, que tingui èxit, i amb una vida pròpia i intens. (pàg. 24).
Físicament, ens la imaginem com una dona ja major, baixeta, un poc grossa amb el pèl llarg i negre.
EL CICLE MENSTRUAL:
En este conte apareixen Grmpf, Pti, Xevi i Mari.
Grmpf i Mari:
Sobre Grmpf i Mari no ens diu res, ni psicològicament ni físicament.
Pti i Xevi:
Pti és tímid i orgullós i Xevi és molt enamoradís.
S'adona de cop, que estava enamoradíssim de la Grmpf (pàg. 25).
L'espera a la porta de casa d'ella (pàg. 25).
LA INÒPIA:
En este conte apareixen la professora i el professor.
La Professora:
La professora és molt alegre i inquieta ja que no para en cap moment, es maquilla molt i els cabells els porta perfectament tallats, tenyits d'un castany vermellós.
No s’ està quieta a la cadira. Encén un cigarret darrere l’ altre i els xucla amb avidesa. Porta els llavis pintats d’ un vermell intens. Abans del divorci no se’ls pintava (pàg. 30).
El professor:
Sobre el professor la història no ens relata res.
LA FE:
En este conte apareixen una xica i un xic anomenat Raül.
Xica:
El nom d'esta xica no està definit. Esta xica pareix la xica de Raül, l'altre protagonista. Esta xica pareix confusa i insegura, ja que no es creu el que el seu xic li diu i sobretot és molt curiosa.
-Potser és que no m’ estimes.
-T’ estimo.
-¿Com ho saps?
-No ho sé. Ho sento. Ho noto.
-¿Com pots estar segur que el que notes és que m’ estimes i no una altra cosa? (pàg. 33).
-¿Com vols que no en dubti? ¿Quina prova tinc, real, que m’estimes? Dius que m’estimes, si. Però són paraules, i les paraules són convencions. Jo sé que t’estimo molt, a tu. Però ¿com puc tenir la certesa que tu m’estimes? (pàg. 34).
És una xica que és molt infantil, ja que fa preguntes que no són normals en una persona que té estimat.
Però ¿per què? ¿Què m’assegura que no m’enganyes o fins i tot que tu mateix t’ho creus, que m’estimes, i per això m’ho dius, encara que en el fons del fons, sense tu saber-ho, no m’ estimes de debò? (pàg. 35).
Raül:
És un xic madur, que sap tractar la seua estimada, ja que qualsevol deixaria una xica que no para de preguntar-li si el vol.
T’estimo perquè ets diferent de totes les dones que he conegut a la vida. T’estimo com no he estimat mai a ningú, i com no podré mai estimar. T’estimo més que a mi mateix. Per tu donaria la vida (pàg. 33).
Raül és un xic que té les idees clares, encara que també pareix molt jove.
Sí. T’estimo com mai ningú no ha estat capaç d’estimar. T’estimaria encara que em rebutgessis, encara que no volguessis ni veure’m. T’estimaria en silenci, d’amagat. M’esperaria que sortissis de la feina només per veure’t de lluny. ¿Com pots dubtar que t’estimo? (pàg. 34).
PIGMALIÓ:
En aquest conte apareireixen Pigmalió i la xica.
Pigmalió:
Este xic és escultor, per esta raó, està cansat de portar belles dones al seu estudi per a realitzar-los una escultura.
La du a l’ estudi i s’hi passa hores abans de fer la primera prova en fang (pàg. 37).
Este home, se suposa que, és més major que la seua musa, però després de realitza el seu treball s'enamora d'ella.
Quan acaba l’ escultura s’ han enamorat l’ un de l’ altre (pàg. 37).
Quan acabar de fer l'amor, està segur que eixa xica serà el seu perfecta amant.
Fins que la converteix en l’ amant perfecta, conscient de ser-ho: la que sempre havia somiat. (pàg. 37).
Però quan ella comença a demanar-li que li faça més coses en el llit, ell demostra una maduresa admirable.
Que més pot fer-li? La noia li implora que li faci el que vulgui. (pàg. 38).
Per este motiu, acaba tirant-la del seu estudi.
Amb un rampell recull les quatre coses que la noia té a l’ estudi (un raspall pels cabells, unes arracades, un pintallavis, un llibre), les fica en una bossa, agafa la noia per un canell, li entafora la bossa a l’ aixella, obre la porta, la fa fora i tanca d’una revolada (pàg. 39).
Xica:
La xica és una adolescent molt guapa, però amb molt poca experiència en el tema de l'amor sexual.
És una adolescent tan bella que, només conèixer-la, Pigmalió vol fer-ne una escultura. (pàg. 37).
Al llit Pigmalió descobreix que és tan bella i educada com inexperta (pàg. 37).
Físicament, podíem dir que és una xica normal. Amb una estatura mitjana i un cos prim, encara que en el llibre no la defineix. Esta xica és molt innocent, ja que deixa que li facin tot el que vulguin. El que dóna al lector una visió que és panoli, idiota, ingènua, retardada, nècia, etc.
S’emmotlla a qualsevol joc a què la sotmeti, fins que l’ha sotmès a tots els que sap. (pàg. 37).
L'última frase que li diu l'escultor resumeix tota la seua personalitat.
Puta! (pàg. 39).
LA IMMOLACIÓ:
És un matrimoni de mitjana edat, i que han fet este viatge per a consolidar el seu amor.
Marit i muller contemplen la silueta de la torra. La muller se sent especialment tendra i abraça el marit. {...} Es besen. (pàg. 41).
Muller:
És una dona que no té por de res, ja que el seu marit li intenta convèncer per a no pujar, però ella no dóna el seu braç a tòrcer.
¿Com vols que caigui? Fa segles que s’ aguanta així. No deus pas creure que s’ hagi d’ ensorrar precisament quan hi pugem nosaltres (pàg. 42).
Esta dona té les idees clares.
Jo hi pujo. Si vols, m’ esperes aquí. (pàg. 43).
En definitiva, és una persona madura, com totes les dones d'este país. En este conte, es dóna una imatge molt pareguda a totes les mares de família.
Marit:
És un home que està molt enamorat de la seua dona, però és molt innocent, ja que es fia més del que li diuen altres persones abans del que li diu la seua dona.
¿A la torre? Ni parlar-ne. (pàg. 41).
Este home és molt atent.
¿Tens gana, ara? ¿Agafarem el cotxe i anem a dinar a algun lloc per aquí prop? (pàg. 41).
Però finalment, la seua dona el convenç i puja la torre. Tal vegada siga per l'amor o per la força de voluntat.
Va, som-hi-diu. (pàg. 44).
L'ENTENIMENT
La parella d'este conte és molt liberal, ja que ambdós tenen la llibertat per a fer el que vulguin. En el conte, no els defineixen, però suposem que són una parella jove i inconscient.
Xica
Esta xica no es queixa que el seu xic no es pose zelós quan ella badoqueja amb algun home, però quan ell s'acosta a les dones, ella s'ompli de zels. Per tant, esta xica és envejosa i zelosa.
Cada cop que el seu nóvio s’enrotlla amb algú, la dona considera que ho fa mogut només per la lubricitat (pàg. 45).
Però ella es defén dient que eixos zels són perquè ella està enamorada d'ell.
Però és una gelosia comprensible: perquè ella s’enamora. (pàg. 45).
Xic
Este xic és molt liberal i tolerant, ja que no li importa que la seua xica se'n vaja amb un altre. Mostra una actitud més madura, ja que té clar el que vol.
i ell no tan sols no és ella, sinó que és home, amb la càrrega històrica que això comporta (pàg. 45)
EL DETERMINI
En este conte ix una parella (la dóna fatal i l'home irresistible) . Esta parella ha estat enamorada molt de temps, però ara ja no ho estan, ja que se'ls ha trencat el fil que els unia.
Viure l’un per l’altre; un desfici tal que ni les tardes de diumenge no eren avorrides. Han arribat al punt tan de compenetració que a cap dels dos no li cal explicitar que s’avorreixen per què tots dos se n’adonen simultàniament (pàg. 49).
Quan acaben de parlar, cada un se'n va a gitar-se amb una altra persona, però no és el mateix.
Els queda per recórrer un camí ben llarg, fins a arribar amb els nous amants a la perfecció a què acaben de dir adéu aquest vespre, amb un cafè (pàg. 50).
L’ADMIRACIÓ
En aquest conte apareixen l'escriptor i la noia
L’escriptor
Encara que siga escriptor, no té molts diners.
És un restaurant senzill, perquè el novel·lista, tot i se molt bo no té prou èxit econòmic per permetre’s restaurants de luxe (pàg. 51).
Quan tenen el primer fill, canvia de treball.
Un vespre, el novel·lista críptic pren una decisió: com sigui, ha d'augmentar els ingressos (pàg. 52). Passats uns anys, és el cap d'una empresa de publicitat.
Fins al punt que tres anys més tard ja té agencia pròpia (pàg. 53).
Encara que té èxit, l'escriptor li fa pena la seua dona.
La dona el mira amb llàstima (pàg. 53).
La noia
A esta xica li agrada la literatura, ja que coneix el seu futur marit en un acte literari.
La noia escorta bocabadada com el novel·lista críptic llegeix un capítol de la seva última novel·la.