EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT
En aquest apartat anirem a explicar el nostre treball. En primer lloc, hem fragmentat els contes del llibre entre tots els participants. Desprès varem parlar sobre buscar l’ironia, l’ humor i la ridiculització. En la majoria del contes d’aquest llibre parlava de problemes actuals amb un tó humorístic , així que el treball no era difícil, però havíem de tindre en compte els diferents tipus d’humor, els quals son característics de l’autor (Quim Monzó).
Ironia, humor i ridiculització
IMMOLACIÓ:
En aquest conte una dona i el seu marit se’n van a visitar Florència i la dona vol pujar a la torre de pisa, per aixó començen a discutir tan seriosament per aquesta estupidesa. A més quan la dona ja està trist i es prepara per anar-se a la torre, el marit com a proba d’amor, va amb ella. Després de la seua gentilesa la dona no se n’adona d’axó.
L'ENTENIMENT:
En aquest conte explica l’enteniment que té una parella: Tenen una relació molt oberta, i la xica pensa que fa el amor amb tots els homes per “amor”, i diu que el seu nòvio ho fa per lubricitat. A més diu que ella no està gelosa d’ell(encara que siga impossible no ser-ho). La ironia més clara és “l’enteniment” que tenen els dos de tindre una relació oberta, encara que es posen gelosos per l’altre.
EL DETERMINI:
En aquest conte és dona a entendre la “determinació” amb la qual la dona fatal i l’home irresistible és disposen a separar-se a provar sexe amb altres. La gràcia és quan és separen amb un café se’ van quasi al instant amb un altre o altra per anar-se al llit i alcançar la mateixa perfecció de sexe amb la qual a han arribat quan estaven junts.
L’ADMIRACIÓ:
En aquest conte, al igual que el títol explica la relació que comença amb una noia i un novel·lista, els quals començen a enamorar-se un de l’altre molt romànticament, peró després d’alguns anys la dona s’adona que ell ja no és l’home del que es va enamorar, així que la dona no es vol perdre la conferencia d’un novel·lista de “veritat” que es farà el dia següent. Existeix un poc d’humor en l’escena en la qual s’explica que el novel·lista no és tan ric com és pensen molts sobre els novel·listes.
¿PER QUÈ LES BUSQUES DEL RELLOTGE GIREN EN EL SENTIT DE LES BUSQUES DEL RELLOTGE?:
En aquest conte s’explica l’escena den la que un home magenta li diu a l’home blau que està quedant amb la seua dona. En tot el conte els dos homes parlen molt tranquils i sense lògica respecte a com poder treu-se-la de damunt. Els homes parlen amb tanta passivitat i tranquil·litat que qualsevol persona no entendria eixa forma d’actuar. A més al final l’home que està casat amb la dona li diu a l’altre que per a treu-se-la de damunt té que ser mol pesat i la millor manera seria casant-se amb ella (axó és ridícul, ja que l’home blau ja està casat amb la dona).
LA GELOSIA:
En aquest conte és diu amb tó humorístic, la gelosia d’un home respecte al seu membre perquè la seua xica no para de dir que li agrada la seua cigala. L’home està tan gelós que en un moment la fa fora a la seua novia per l’exageració de la seua gelosia respecte a la “cigala”.
AMB EL COR EN LA MÀ:
En aquest conte una parella es separa per una promesa que es van fer de ser sincers. Discuteixen perquè eren prou sincers. A més es van separar perquè l’home li diu que a ell no li agrada el menjar japonés (el menjar preferit de la xica). Fa gràcia tenint en compte que al principi del conte, els dos pensen que una petita mentira acabarà amb la seua relació.
LA INESTABILITAT:
En aquest conte s’explica l’historia d’un home addicte a la ràdio que té molta inestabilitat en la seua vida. Primer li van robar la radio, després va guanyar una casa per respondre correctament a preguntes d’un programa de televisió, i finalment es casa amb una dona a la qual li va morir el marit
SANT VALENTÍ:
En aquest conte un home comença veient una dóna a un museu, i ell sap que s’ha enamorat d’ella. Més tard comença ha explicar els seus problemes amorosos desde la seua infància, dient que ja de xicotet l’atreia la cangur. Al final del conte l’home acaba per apropiar-se a la dóna del museu amb la intenció de d’aconseguir una relació amb aquesta.
L’EUFÒRIA DELS TROIANS:
En aquest capítol podriem dir que no apareix ni humor ni ironia, però si que apareix ridiculització perquè a l'home li pasa tot el mal possible. Li boten del treball, perd el braç, te dos accidents, li quiten la casa...
QUARTS D'UNA:
Per altra banda, en aquest capítol si que apareix ironia a l'hora de que ell te la conversació amb ella perquè es diuen coses de broma però el altre s’ho creu tot.
L'AFANY DE SUPERACIÓ:
Ací podem trobar molt humor perquè Tintin, el marit, li agradava molt la imatge de la seua dona i encara ací, ella va moltes vegades a l'esteticisme a millorar la seua imatge però per mes que vaja a Tintin no li continua agradant.
EL JURAMENT HIPOCRÀTIC:
En aquest conte apareix humor i ridiculització. L’ humor quan li estalla el fetge mentres estava amb una dona al llit i la ridiculització perquè estava molt beguda i donava moltíssima pena.La micologia: La ironia està en que és una història que no pot ser veritat perquè els gnoms no existeixen i molt menys concedien desitjos.
EL GRIPAU:
En aquest conte la ironia està centrada en els contes infantils, es como una burla als contes, com si fera una continuació dels contes i acabaren tots mal, fa els contes infantils més realistes.
LA BELLA DORMENT:
En aquest conte la ironia està centrada cap als contes infantils, ha contat la història de la bella dorment i al final ha posat que hi havia una altra com la que acabava de despertar al costat, conta el que passa després del final infantil.
LA MONARQUIA:
En aquest conte la ironia està una altra vegada en els contes infantils ara amb la història de la Ventafocs que no vol anar a la ciutat perquè trobarà moltes dones amb un 36 de peu i ja no serà la única.
LA FAUNA:
En aquest conte la ironia està en els dibuixos animats, la història de tota la vida del ratolí i el gat en la que el ratolí sempre escapa ací el gat triomfa i mata al ratolí després de varies persecucions.
LA FORÇA DE VOLUNTAT:
En aquest conte la ironia està en l’home que intenta parlar amb una pedra cosa que és impossible, però no perd la fe en que parle y finalment la tira lluny y al caure a terra fa “pa” la paraula que li havia ensenyat l’home.
LA FISIONOMIA:
En aquest conte la ironia està en que no és ni pot ser una història real perquè la dona solament reconeix una cara de totes les que ha vist a la seua vida, això es impossible, almenys de la gent que vols recordes la seua cara.
LA DIVINA PROVIDÈNCIA:
En aquest conte la ironia està en que quan es borren els primers volums realment es la seua vida la que se està borrant ja que la desperdiciat tota i no ha fet una altra cosa en tota la seua vida.
EL CONTE:
Açí la ironia es el títol, quan conta la història del conte que no trobava títol i ell li ha posat de títol a la història “El conte”.
Conclusió
En acabar, direm que aquest treball no ha sigut costós de fer-lo, però un poc llarg sí que ha resultat, encara que hem sigut 4 coparticipants, ja que aquest llibre no era un en el qual podies buscar l’ humor, l’ironia,etc, només en general, sinó que devíem de buscar les característiques humorístiques conte per conte.